Aquí teniu quatre ratlles de comentari sobre l’activitat plantejada: el paper del professor en l’educació de les noves tecnologies de la informació. Espero que us sigui de profit! 
LA GLOBALITZACIÓ A LA INFÀNCIA
Quin és el paper dels professors?
L’autopista de la informació ha obert el seu horitzó davant els nostres ulls. La globalització econòmica no només ha arribat al mercat mundial si no que ha començat una intercomunicació a nivell global. Les noves tecnologies, l’accés a la informació i a les fonts de coneixement no només arriben al món educatiu –com també a l’infant, per descomptat- si no que en formen part íntegra com a eina d’aprenentatge.
Ja és un fet que avui qualsevol persona que busqui qualsevol tipus de coneixement és capaç de trobar-lo: s’han obert les fronteres de l’autopista global. Tanmateix, en l’anomenada Era global en la qual ens movem, som presa fàcil de la desinformació, els ‘imputs’ publicitaris o demés degeneracions que ens ofereix la xarxa de xarxes: internet.
Per tant, cal ajudar sobretot a l’infant a desenvolupar les capacitats mentals i de criteri perquè sàpiga utilitzar els mitjans que té al seu abast (ordinador, internet o bé mitjans audiovisuals).
Cal que el nen disposi de les eines educatives pertinents i aprengui a discernir i arribar a allò que realment li interessa de tot el batibull que li arriba. No es tracta aquí d’obviar els continguts nefastos -educativament parlant- a què pot tenir accés, però tampoc servirà sobreprotegir-lo excessivament davant de l’allau que significa per l’infant, internet, per exemple. Primer perquè avui dia això seria una quimera, segon perquè no li serviria de gaire.
Aquí el paper del mestre no serà fer de filtre pròpiament dit davant tot el que li pot arribar a l’infant. Més aviat es tractaria de formar-lo per generar-li un criteri propi. Aquesta serà la vertadera protecció que tindrà l’infant davant aquest món globalitzat. El rol del professor, coneixedor dels mitjans tecnològics, serà el de guiar a l’alumne cap a l’autoconeixement i la maduresa personal i de criteri –així com en l’aprenentatge tennològic, evidentment, sense obviar els llibres de text i la cultura tradicional d’on provenim-.
És a dir, la tasca del professor és ’’alliberar” a l’alumne de tot allò que li pot perjudicar a través del món globalitzat (internet, televisió, etc.). Això significa aportar-li més llibertat, no de treure’n-hi! Que sigui més lliure de poder triar, remenar, sense por i pugui treure’n allò que li interessa d’una font vertadera i fiable. Com hem dit, no es tractaria només d’informar l’infant, si no millor dit; de formar-lo i de que generi un criteri propi.
Ajudar l’infant a saber acceptar, rebutjar, incloure o treballar els continguts que provenen del món globalitzat, internet, serà veritablement l’eina de coneixement de què se servirà l’alumne per créixer i formar-se un criteri personal. Aquest és realment el paper del mestre avui dia.
